INFANTICIDA

Una peça que parteix d’un dels texts més emblemàtics de la literatura catalana, transformant-lo des del llenguatge musical electrònic en una peça de teatre contemporani, una òpera electrònica.

FITXA ARTÍSTICA

Autoria // CATERINA ALBERT (VÍCTOR CATALÀ)

Música original // CLARA PEYA

Adatpació // MARC ROSICH

Direcció d’escena // MARC ANGELET

Interpretació i producció // NEUS PÀMIES JUÁREZ

Interpretació, adaptació electrònica i disseny espai sonor // GERARD MARSAL NORTE

Disseny escenografia // LAURA CLOS «CLOSCA» i FELIPE CIFUENTES

Diseny il·luminació i Cap tècnic // POL QUERALT

Disseny audiovisual // FELIPE CIFUENTES

Assessoria moviment // MARIA SALARICH

Fotografia i video // ALBERT RUÉ

Material promocional // JAUME VIÑAS

Després de la publicació de «La Infanticida» (premi Jocs Florals d’Olor de 1898) i del rebombori en saber que l’autora n’era una dona, el Jurat va demanar a Albert que suavitzés alguns aspectes del monòleg, rebaixant la duresa de les seves paraules, per a poder ser llegit en l’entrega de premis sense ferir sensibilitats. Albert va negar-s’hi i no va anar a recollir el premi. Després d’aquell episodi, va signar sempre més sota el pseudònim de Víctor Català. «La Infanticida» no va estrenar-se fins seixanta anys després de la seva escriptura.
Infanticida parla d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador. Infanticida és un crit en forma de cançó.
El monòleg dóna veu a una dona, l’autora de la qual va haver de silenciar la seva pròpia per poder ser lliure com a artista.